12 de gener de 2008 al Centre Cívic Sant Martí

ACTE DE PRESENTACIÓ DE L’ENTESA DE CATALUNYA PER A LA REPÚBLICA

Treballs precaris, inseguretat laboral, especulació urbanística, deficiències en les infraestructures publiques, obligant a vegades a fer servir el transport privat a milers de treballadors; llistes d'espera interminables a la seguritat social per falta d’inversions públiques; triplicació dels beneficis de la banca gracies al endeutament de les famílies catalanes, poca democràcia participativa dintre d’aquest marc polític; en les qüestions nacionals importants, privilegi de sang a un borbó hereu de l’assassí feixista Franco, tot aixó es el que empeny a l’Entesa de Catalunya per la República a lluitar per la III República.

Així que estàs invitat al acte de presentació de l’Entesa: vine el 12 de Gener del 2008 al centre cívic Sant Martí (C/Selva de Mar, 215 - L2 Bac de Roda o Sant Martí) a les 20:00h.

Programa

PRIMERA PART

Pase del vídeo de presentació l’Entesa.
Acte de presentació per els companys: Antonio Mayo, Enric Lloret y Serguei Carrascossa.

Pase del vídeo “De la segona a la tercera”

SEGONA PART

SOPAR REPUBLICÀ

Cloenda

PVP: 17 EUROS per persona

Telèfon de reserves: 609 441 336

E-mail: entesacatrep@gmail.com
Web: http://entesadecatalunyaperalarepublica.blogspot.com/

VISCA LA REPÚBLICA FEDERAL!!

A PER LA TERCERA!!

COMUNICAT DE L’ENTESA DE CATALUNYA PER A LA REPÚBLICA

DAVANT L' APROVACIÓ PEL CONGRÉS DELS DIPUTATS DE LA “LLEI DE PUNT FINAL” O L'AMNISTÍA PER ALS CRIMS FRANQUISTES

El dia 31 d'octubre de 2007, passarà a la història d'Espanya, com el dia que el Congrés dels Diputats espanyol, va aprovar la “llei de punt final” , l’ amnistia a 40 anys de crims i opressió de la dictadura feixista de Franco i als seus botxins.

Els qui considerin aquesta Llei com “positiva, un pas endavant o una porta d'entrada”, o no volen veure la realitat o es deixen enganyar gustosament. Ni les consideracions polítiques de diversa sort adduïdes, o unes altres tan pelegrines com l'edat, justifiquen l'acceptació d'un fet d'enorme gravetat i magnitud polítiques com donar “carta de llei” a la impunitat dels crims franquistes. Fins i tot el PP ha votat set articles, aquells que són els més reaccionaris o paternalistes del text.
Qui ha mantingut una actitud coherent amb els principis de Veritat, Justícia i Reparació, des de l'inici fins al final d'aquest “vodevil” ha estat Esquerra Republicana de Catalunya. El nostre reconeixement.

En la motivació de la Llei, declaració de principis de l'objecte de la mateixa, no es fa cap esmena als elements bàsics internacionals: la declaració dels processos de Nüeremberg sobre el caràcter feixista del règim franquista, així com les conseqüents condemnes de les NNUU l'obligada plicació de la legislació internacional per imprescriptibilitat de “crims contra la humanitat” i la sistemàtica violació dels drets humans més elementals. Les vagues referències als drets humans o a la condemna europea del règim franquista no atenuen, sinó fan més evident i clamorosa aquesta absència conscient.

Que el que s'ha aprovat poc o gens té a veure amb l'impresentable projecte inicial del Govern és cert. Però en el primer cas de manera més evident, com en l'actual, de manera més estudiada i mal intencionada, no es parteix del principi elemental DE VERITAT, JUSTÍCIA I REPARACIÓ de qui van ser víctimes i van sofrir de forma distinta, però van sofrir, els efectes repressius d'un règim totalitari feixista.

Una volta de rosca més al cridat procés de transició, que furtant el protagonisme al poble, va fer “creu i ratlla” del que havia succeït durant 40 anys, va donar certificat de demòcrates als feixistes o a una monarquia i un monarca, imposada per la dictadura.

Els “munyidors d'esquerres” de la Llei i els seus assessors jurídics, ens criden a empènyer: a qui? el què? amb quins instruments? No serà amb aquesta Llei? Ja respondran, democràticament, davant víctimes i familiars.

Ara, com abans d'aquesta vergonyosa Llei, toca seguir treballant. El moviment memorialista i republicà democràtic i radical, ha d'unificar esforços, conjuminar estratègies i seguir reivindicant el dret d’aquest país de països a la VERITAT, LA JUSTÍCIA I LA REPARACIÓ, davant 40 anys de feixisme.

VISCA LA REPÚBLICA!!

A per laTercera !!

ANTE LA APROBACIÓN POR EL CONGRESO DE LOS DIPUTADOS DE “LA LEY DE PUNTO FINAL" O DE AMNISTÍA DE LOS CRIMENES FRANQUISTAS”

El día 31 de octubre de 2007, pasará a los análes de la história de España, como el día que el Congreso de los Diputados español, aprobó la “ley de punto final” de 40 años de crímenes y opresión de la dictadura fascista de Franco y sus verdugos.

Quienes consideren esta Ley como “positiva, un paso adelante o una puerta de entrada”, o no quieren ver la realidad o se dejan engañar a sabiendas. Ni las consideraciones políticas de diversa suerte aducidas, u otras tan peregrinas como la edad, justifican la aceptación de un hecho de enorme gravedad y magnitud políticas como dar “carta de ley” a la impunidad de los crímenes franquistas.

Incluso el PP ha votado siete artículos, aquellos que son los más reaccionarios o paternalistas del texto.

Quien ha mantenido una actitud coherente con los principios de Verdad, Justicia y Reparación, desde el inicio hasta el final de este “vodevil” ha sido Esquerra Republicana de Catalunya. Nuestro reconocimiento.

En la motivación de la Ley, declaración de principios del objeto de la misma, no se hace referencia alguna a los elementos básicos internacionales: la declaración de los procesos de Nüeremberg sobre el carácter fascista del régimen franquista, así cómo las consiguientes condenas de las NNUU y la obligada aplicación de las legislación internacional por imprescriptibilidad de “crímenes contra la humanidad” y la sistemática violación de los derechos humanos más elementales. Las vagas referencias a los derechos humanos o a la condena europea del régimen franquista no palían, sino hacen más evidente y clamorosa esta ausencia consciente.

Que lo que se ha aprobado poco o nada tiene que ver con el impresentable proyecto inicial del Gobierno es cierto. Pero en el primer caso de manera más evidente, como en el actual, de manera más rebuscada y torticera, no se parte del principio elemental de VERDAD, JUSTICIA Y REPARACIÓN de quienes fueron víctimas y sufrieron de forma distinta, pero sufrieron, los efectos represivo de un régimen totalitario fascista.

Una vuelta de tuerca más al llamado proceso de transición, que hurtando el protagonismo al pueblo, hizo “borrón y cuenta nueva” de lo que había sucedido durante 40 años, dio certificado de demócratas a los fascistas o a una monarquía y un monarca, impuesta por la dictadura.Los “muñidores de izquierdas” de la Ley y sus asesores jurídicos, nos llaman a empujar: ¿A quién? ¿El qué? ¿Con qué instrumentos? ¿No será con esta Ley? Ya responderán, democráticamente, ante víctimas y familiares.

Ahora, como antes de esta vergonzosa Ley, toca seguir trabajando. El movimiento memorialista y republicano democrático y radical, debe unificar esfuerzos, aunar estrategias y seguir reivindicando el derechos de las nacionalidades y regiones del estado a la VERDAD, LA JUSTICIA Y LA REPARACIÓN, de 40 años de fascismo.

¡¡VIVA LA REPÚBLICA!!
Tercera República

2 de novembre del 2007

POSICIONAMENT DE l’ENTESA DE CATALUNYA PER A LA REPUBLICA , DAVANT ELS ACORDS PARLAMENTARIS PER A L'APROVACIÓ D'UNA "LLEI DE LA MEMÒRIA HISTÒRICA"

L'Entesa de Catalunya per la República reconeix positiu, qualsevol moviment encaminat a l'aprovació d'una Llei Justa Integral i Reparadora dels crims i actuacions de la dictadura feixista d'en Franco.

Ara bé, el text de l'acord inicial -no tancat encara- de distints grups parlamentaris: PSOE, IU-ICV, CIU, PNB, CHA, NA-BAI, EA, BNGA, NC, diferent, en molts aspectes, al "Projecte de Llei" presentat el 13 de desembre de 2006, pel Grup Parlamentari Socialista -fruit, sense cap dubte, de l'empenta i actuacions del moviment memorialista a nivell de l'estat espanyol-, pateix de greus defectes jurídics, omissions imperdonables i posicionaments injustificats amb la legalitat republicana. Però el més greu i injust, és que no reconeix cap via judicial –malgrat l'entestament d'alguns- perquè familiars i víctimes de 40 anys de terror franquista, puguin fer valer el dret a la reclamació i recuperació de la dignitat moral, material, jurídica .

L'ECR, considera que El "Deure de la Memòria", basat en el coneixement de LA VERITAT, LA JUSTÍCIA I LA REPARACIÓ dels crims comesos per la dictadura franquista, és un valor democràtic col·lectiu que implica a l'Estat de Dret i a la ciutadania No pot haver-hi una Llei de la Memòria Històrica Justa, Integral, Reparadora sense el reconeixement d'uns punts mínims innegociables:

1.- La declaració de la il·legalitat del règim franquista, del seu entramat jurídic i repressiu, així com dels seus efectes materials.

2.- La nul·litat de ple dret de totes les condemnes de mort, empresonament, treballs forçats o altres; espoliació de béns públics, privats i sancions de qualsevol tipus.

3.- L'acceptació per part de l'Estat de totes les resolucions d'organismes internacionals, respecte a la dictadura, des de 1946 fins als nostres dies, i l'aplicació del dret internacional pels seus crims contra la humanitat i la vulneració sistemàtica dels drets humans.

4.- El dret de totes, les víctimes i els seus familiars, al reconeixement i rehabilitació, moral, material i jurídica . Dret extensiu a aquelles que ho van ser en altres països aliats de la dictadura, exiliats o van combatre a Europa al feixisme i el nazisme.

PER UNA LLEI DE LA MEMÒRIA HISTÒRICA I DEMOCRÀTICA JUSTA, INTEGRAL I REPARADORA!

VISCA LA REPÚBLICA!!

POSICIONAMIENTO DE L'ENTESA DE CATALUNYA PER A LA REPUBLICA , ANTE LOS ACUERDOS PARLAMENTARIOS PARA LA APROBACIÓN DE UNA "LEY DE LA MEMORIA HISTÓRICA"

La Entesa de Catalunya per la República reconoce positivo, cualquier movimiento encaminado a la aprobación de una Ley Justa Integral y Reparadora de los crímenes y actuaciones de la dictadura fascista de Franco. Ahora bien, el texto del acuerdo inicial, no cerrado todavía, de distintos grupos parlamentarios: PSOE, IU-ICV, CIU, PNV, CHA, NA-BAI, EA, BNGA, NC, diferente, en muchos aspectos, al "Proyecto de Ley" presentado el 13 de diciembre de 2006, por el Grupo Parlamentario Socialista -fruto, que duda cabe, del empuje y actuaciones del movimiento memorialista a nivel del estado español- adolece de graves defectos jurídicos, omisiones imperdonables y posicionamientos injustificados con la legalidad republicana. Pero lo más grave e injusto, es que no reconoce ninguna vía judicial –pese al empecinamiento de algunos- para que familiares y víctimas de 40 años de terror franquista, puedan hacer valer el derecho a la reclamación y recuperación de la dignidad moral, material, jurídica .

La ECR, considera que El "Deber de la Memoria", basado en el conocimiento de LA VERDAD, LA JUSTICIA Y LA REPARACIÓN de los crímenes cometidos por la dictadura franquista, es un valor democrático colectivo que implica al Estado de Derecho y a la ciudadanía No puede haber una Ley de la Memoria Histórica Justa, Integral, Reparadora sin el reconocimiento de unos puntos mínimos innegociables:

1.- La declaración de la ilegalidad del régimen franquista, de su entramado jurídico y represivo, así como de sus efectos materiales.

2.- La nulidad de pleno derecho de todas las condenas de muerte, encarcelamiento, trabajos forzados u otras; expoliación de bienes públicos, privados y sanciones de cualquier tipo.

3.- La aceptación por parte del Estado de todas las resoluciones de organismos internacionales, respecto a la dictadura, desde 1946 hasta nuestros días, y la aplicación del derecho internacional por sus crímenes contra la humanidad y la vulneración sistemática de los derechos humanos.

4.- El derecho de todas, las víctimas y sus familiares, al reconocimiento y rehabilitación, moral, material y jurídica . Derecho extensivo a aquellas que lo fueron en otros países aliados de la dictadura, exiliados o combatieron en Europa al fascismo y el nazismo.

¡POR UNA LEY DE LA MEMORIA HISTÓRICA Y DEMOCRÁTICA JUSTA, INTEGRAL Y REPARADORA!

¡¡VIVA LA REPÚBLICA!!

14 d'octubre del 2007

L'ENTESA DE CATALUNYA PER A LA REPÚBLICA (ECpR) DAVANT EL DEURE DE RECUPERACIÓ DE LA MEMÒRIA HISTÒRICA, DEMOCRÀTICA I REPUBLICANA

En la Declaració de Principis, manifestàvem que un dels eixos de la nostra activitat és la recuperació de la Memòria Històrica i Democràtica i els valors republicans. Per tant, per a nosaltres, “El Deure de Memòria” està íntimament lligat a la lluita per la República, la III República.

Els Pactes de la Moncloa –que van estructurar la “transició”- i les seves lleis d'amnistia, van significar donar carta de demòcrates a tots els franquistes, botxins i corifeus, i a una monarquia instaurada per Franco, que va nomenar Juan Carlos de Borbó el seu successor. Tot això sota la direcció i tutelaje dels Estats Units i dels seus serveis d'espionatge, i d'altres potències com Alemanya que van finançar l'operació per limitar la sobirania i la independència del nostre país.
El Projecte de Llei, d'infumable nom i contingut, presentat pel Govern el passat 13 de desembre de 2006 al Congrés dels Diputats, rebutjat pel conjunt d'entitats memorialistes, equips jurídics internacionals i dos grups parlamentaris d'esquerra. Com no podia ser d'una altra manera, la dreta neofranquista, la jerarquia eclesiàstica i la resta dels poders fàctics, es van oposar frontalment a la mateixa , precisament, amb els pactes de la “transició” a la mà.

En aquest context, estem assistint, des de principis d'any, a un ball de confusions interessades, amb retrocessos en plantejaments polítics d'alguna esquerra; manifestacions jurídiques d'escassa entitat i promeses i plantejaments increïbles, manifestos de distinta mena …. La intencionalitat d'aquesta maniobra és clara, debilitar i dividir el moviment per a la recuperació de la memòria històrica i democràtica i tirar endavant, com sigui, una “llei de la memòria ” de baix contingut democràtic, una “llei de punt final”.

Segons el nostre criteri, una Llei que respecti el “Deure de Memòria”, ha de partir i basar-se, , en els següents punts i apartats:

1. La Recuperació de la Memòria Històrica, és una peça clau de l'Estat de Dret. És a dir comprèn als poders Executiu, Legislatiu i Judicial, i al propi Cap de l'Estat. Així ha estat en països del nostre entorn com França i Alemanya, sotmesos a règims nazi-feixistes com l'espanyol. I significa una acció continuada, actualitzada i pedagògica per a les actuals i pròximes generacions.

2. El cop militar feixista contra El Govern legal i constitucional de la IIª República i els subsegüents 40 anys d'una dictadura que, de manera sistemàtica i planificada, ha practicat crims de lesa humanitat i ha conculcat els drets humans, significa que tota llei ha de contemplar, com a mínim i baix l'empara de la legislació internacional a aquest respecte:

· El reconeixement i actualitat de la legalitat republicana.

· La il·legalitat del cop militar feixista i la seva condemna. La il·legalitat de la dictadura feixista i la seva condemna.

· La il·legalitat de tot l'aparell repressiu militar o civil i l'entramat jurídic feixista i la derogació del mateix.

· El reconeixement de totes les víctimes, a Espanya o l'exili. La seva rehabilitació jurídica, econòmica i moral.

. Reconeixement de les Agrupacions Guerrilleres com una força militar regular.

. La rehabilitació de totes les persones perseguides i represaliades per la dictadura, directa o indirectament pel seu aliats nazi-feixistes.

· Restitució dels béns personals i institucionals confiscats per la dictadura.

· La retirada dels símbols franquistes o la seva reconversió en símbols de la resistència antifeixista.

· La ratificació per part de l'Estat de tots els tractats internacionals, referits a drets humans crims de lesa humanitat.

· La il·legalització de qualsevol entitat o partit polític de caràcter feixista o que exalti la dictadura i la i figura de Franco.

Saludem el gran treball, en condicions difícils i amb pocs suports institucionals, de totes les entitats memorialistes que, des del pluralisme, lluiten pel “Deure de Memòria” i una Llei basada en LA VERITAT, LA JUSTÍCIA I LA REPARACIÓ. L'ECpR, sense cap reserva, s'uneix a aquesta justa lluita.

VISCA LA REPÚBLICA!!

27 de setembre del 2007

27 DE SETEMBRE DEL 1975: ¡JUSTICIA POPULAR!

COMUNICAT DE L'ENTESA DE CATALUNYA PER LA REPÚBLICA. (ECpR)

27 de Setembre de 1975: ¡Justícia Popular!

Sota aquest lema els antifeixistes i republicans d'Espanya i el món van repudiar els ùltimos crims del franquisme: el 27 de setembre de 1975. Aquest mateix dia: Xose Humberto Baena Alonso, Sánchez Bravo i García Sanz, militants del Front Revolucionari Antifeixista i Patriota (FRAP) i del Partido Comunista de España (marxista-leninista), van ser abatuts per les bales assassines dels voluntaris de la Guàrdia Civil en Hoyo de Manzanares (Madrid).

Aquest mateix dia Juan Paredes Manot (Txiqui) i Otaegui, militants antifeixistes d'Euskadi ta Askatasuna (ETA), eren assassinats al costat de les tàpies del cementiri de Collserora i a Burgos, respectivament. Aquests cinc assassinats, un mes abans de la mort del dictador Franco, és el significat mateix de l'essència del règim feixista que durant 40 anys va imposar la seva “llei”, mitjançant la repressió, la tortura i l'assassinat. Els noms de “els cinc del 27 de setembre del 75” s'inscriuen en frontispici de les víctimes del feixisme. La nostra solidaritat amb tots els actes d'homenatge a aquests antifeixistes assassinats fa 32 anys.

La Junta Directiva

VISCA LA REPÚBLICA!!! A PER LA TERCERA!!!

26 de setembre del 2007

entesacpr@gmail.com

DECLARACIÓ DE PRINCIPIS DE L'ENTESA DE CATALUNYA PER A LA REPÚBLICA

L’ Entesa de Catalunya per a la República és un moviment de caràcter republicà i democràtic estretament lligat a la lluita per la recuperació de la Memòria Històrica i Democràtica.

L' ECR s’inspira en els valors Republicans i Democràtics de Justícia, Llibertat, Igualtat i Fraternitat. Prenent com a punt de referència el gran avanç que va suposar, en tots els conceptes, enfront de l’absolutisme monàrquic, la instauració de la II República.

La II República és el nostre referent perquè va lluitar per dotar de drets als homes i dones davant els grans privilegis de les minories, mitjançant la distribució de rendes i propietats, la Reforma Agrària, el reconeixement dels fets nacionals històrics, la instauració de l’ensenyament laic i la lluita contra l’analfabetisme, la legalització del vot de la dona, l’avortament i el divorci, i la renúncia a la guerra com a mesura per a resoldre els conflictes entre les nacions, així ho fa constar l’article 6 de la Constitució de la II República.

L'Entesa de Catalunya per a la República pretén promoure un Moviment que, per vies democràtiques, camini cap a la III República. En aquests moments, el caràcter unitari de l’actuació republicana es basa en els següents punts:

1. El reconeixement de que el sufragi universal, lliure i directe és el sistema més apreciat i garant per l’elecció de totes les institucions. Constatem que el concepte republicà d’ Estat i Ciutadania és radicalment oposat al que representa l’anomenada “monarquia parlamentària”, que permet al monarca situar-se intolerablement per sobre i al marge dels nostres pobles, burlant descaradament el principi democràtic d’igualtat dels ciutadans i ciutadanes davant la llei i les institucions. Aquests privilegis absolutistes de la “reialesa” a Espanya, els hi ve donats pel llegat dinàstic-totalitari, reforçat amb folgança per la dictadura feixista i “consagrada” pel que coneixem per Transició.

2. Proposem un república federativa com a marc de convivència en igualtat de condicions per a tots els pobles i fets nacionals de l’estat, sense prejudici del reconeixement del dret a l’autodeterminació dels pobles, com senyalà la carta de les Nacions Unides el 1945.

3. La promulgació d’una República, amb una amplia participació ciutadana, ha d’estar assentada en els interessos de l’estat i la sobirania d’aquest, en els principis i compromisos de pau i solidaritat amb tots els pobles del món i el rebuig a la guerra, també en una política activa, econòmica, laboral justa que doni prioritat als sectors més desfavorits de l’ actual societat i el desenvolupament de l’estat del benestar i el ple reconeixement de la igualtat home-dona a tots els plans de la societat.

4. Tanmateix, l’estat republicà federal ha d’assegurar que tots els ciutadans tinguin el dret a veure satisfetes les seves necessitats educatives, sense distinció d’origen social ni econòmic, des del preescolar fins a l’ensenyament universitari, basat en un ensenyament integral i científic, valors ineludibles d’un sistema republicà democràtic.

5. L’ECR proposa una república laica, amb separació efectiva entre l’ Estat i les diferents confessions religioses.

VISCA LA REPÚBLICA!! VISCA LA TERCERA REPÚBLICA!!

26 d'agost del 2007
entesacatrep@gmail.com